Toquem fusta perquè d’aquest apunt en puc sortir escaldat! El territori que més m’estimo perquè és on he nascut, on m’he criat i on encara hi visc. El territori on he invertit la major part de la meva activitat en aquest esport.
Toquem fusta perquè d’aquest apunt en puc sortir escaldat! El territori que més m’estimo perquè és on he nascut, on m’he criat i on encara hi visc. El territori on he invertit la major part de la meva activitat en aquest esport.
En aquest viatge pel bàsquet català que vaig iniciar fa 3 setmanes faig parada en un territori que representa el 3er en nombre de població del país – 840.572 habitants – i el segon més densament poblat – 1.730 habitants/km² -, el Baix Llobregat. Però tot i aquestes dades, ens trobem amb un territori amb una diversitat potser de les més importants del país.
Quan ja hem parlat dels territoris on hi ha més clubs per km² (Barcelona ciutat i Badalona) – que no vol dir que siguin en els que es practica més el nostre esport, del que parlaré més endavant – salto ara a un territori fronterer de l’anterior: el Barcelonès. Una comarca – que administrativament ja no existeix – amb 658.019 habitants (descomptant òbviament Barcelona) i que presenta un ventall de realitats ben diferents i espectaculars.
Segueixo amb la sèrie d’apunts sobre els millors clubs del país aturant-me en un territori especial, el que s’anomena el bressol del bàsquet català i, perquè no dir-ho, estatal. Quants jugadors/es i entrenadors/es nodreixen els equips d’aquí, d’allà i de molt més lluny que han nascut i/o crescut a Badalona?
Perdoneu que no hagi publicat abans les conclusions d’aquest treball que estic fent sobre els “millors clubs” de Catalunya. En primer lloc vull expressar el meu respecte per cadascun dels clubs del nostre país, pels que tenen 30 equips i pels que només en tenen 1, pels que només tenen equips femenins o masculins o ambdós línies, els que tenen escoles de bàsquet que participen en competicions organitzades per la Federació i per aquells que en tenen però només per començar a formar o bé que participen a nivell més local. Tots i cadascun d’ells em mereix el més gran respecte.
Començo per donar les gràcies a tothom qui ha aportat propostes, nous criteris, comentaris, encara que alguns negatius, al meu primer article sobre quins són els millors clubs de Catalunya a nivell masculí. Estic revisant alguns criteris perquè algunes aportacions m’han fet, per un costat, revisar les dades i, per un altre, valorar si es pot “puntuar” d’una altra forma els equips que té un club competint a nivell federat.
Després de qüestionar el fet que hi hagi clubs en categories que no els pertoquen per l’esforç que fan per promoure el nostre esport en la seva base o, el que és el mateix, després d’intentar esbrinar quins són els clubs que tenen un projecte esportiu coherent i que són allà on veritablement estan preparats …
Continua la lectura de Els millors clubs (masculins) de Catalunya
En aquest post parlaré del mateix tema que ocupa fins ara la meva web – i que espero ampliar amb altres temes en el futur – i que no és un altre que el que per a mi significa que un club tingui un equip en una categoria que des del meu parer no li …
Continua la lectura de Els clubs de bàsquet femení mereixen ser on són
Com deia en l’anterior entrada, en aquesta 3a i darrera parlaré dels clubs catalans que competeixen en categories que no mereixen. I per què ho dic això? Doncs perquè són clubs que tenen algun dels seus equips competint en una categoria sense haver-s’ho guanyat competint i que o bé ho han fet amb la compra dels drets o bé per canvis poc raonables.
En el “capítol” anterior vaig introduir la situació que es dona al nostre bàsquet aquesta temporada, però que no és exclusiva d’aquest any. En aquesta introducció explico què penso sobre el fet que el primer equip d’un club estigui en un nivell superior al que mereix, perquè penso que passa i explico un primer exemple …
Continua la lectura de Mereixen tots els clubs ser on són? (2)
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.