Acabo aquest viatge avaluador pels diferents territoris catalans a la delegació territorial de Girona de la Federació catalana de Basquetbol. Amb els mateixos criteris que fins ara, les comarques gironines, amb menys població que la de Tarragona i, sobretot, que Barcelona, té més clubs que la capital del país: 54 a 49.
Seguim amb el nostre particular viatge al voltant de la Catalunya lligada al bàsquet i aterrem ara a les Terres de Ponent. Si mireu el mapa dels TOP 10 de la DT Lleida, podeu veure 2 fets importants: el primer és que a la província menys poblada del país, Lleida, hi trobem 5 clubs competint a les 4 categories més altes del bàsquet estatal.
Quan un escriu l’adjectiu “millor” davant de club ha d’anar amb compte. Què vol dir millor? En primer lloc vull deixar clar que qualificar els millors clubs d’un territori no vol dir que la resta no siguin bons clubs. O fins i tot, millors clubs en qüestions intangibles que jo desconec i que, per tant, no puc tenir en compte.
Amb aquest article tanco l’avaluació dels clubs de la província de Barcelona. He deixat pel final una part del territori que sempre ha tingut protagonisme en el bàsquet català però que queda una mica al marge o al mig del que serien territoris tant potents com l’Àrea Metropolitana i Tarragona. Són les comarques del Garraf i l’Alt Penedès, amb municipis tant importants com Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú com a capitals d’ambdues.
Només ens queden 2 territoris del que és la província de Barcelona, la Catalunya Central i el que jo anomeno Barcelona Sud o el que seria el Garraf i l’Alt Penedès.
El Maresme té una important tradició basquetbolista. Nino Buscató va néixer a Pineda, Josep Maria Maragall a Calella, Ricky Rubio a El Masnou i Sílvia Domínguez a Montgat, per exemple. L’Associació Esportiva del Centre Catòlic de Mataró, el que avui és la UE Mataró va néixer el 1927, l’Agrupació Bàsquet Premià de Mar ho va fer fa 83 anys i un any després el Club Arenys Bàsquet i el Masnou Basquetbol.
Saltem del Vallès Occidental al Vallès Oriental. La part oriental del Vallès és una realitat, demogràficament parlant, ben diferent a l’occidental. La comarca oriental té menys de la meitat d’habitants que l’occidental (422.149), tot i que hi ha municipis molt importants com Granollers, capital de comarca, Mollet o Les Franqueses del Vallès.
Toquem fusta perquè d’aquest apunt en puc sortir escaldat! El territori que més m’estimo perquè és on he nascut, on m’he criat i on encara hi visc. El territori on he invertit la major part de la meva activitat en aquest esport.
En aquest viatge pel bàsquet català que vaig iniciar fa 3 setmanes faig parada en un territori que representa el 3er en nombre de població del país – 840.572 habitants – i el segon més densament poblat – 1.730 habitants/km² -, el Baix Llobregat. Però tot i aquestes dades, ens trobem amb un territori amb una diversitat potser de les més importants del país.
Quan ja hem parlat dels territoris on hi ha més clubs per km² (Barcelona ciutat i Badalona) – que no vol dir que siguin en els que es practica més el nostre esport, del que parlaré més endavant – salto ara a un territori fronterer de l’anterior: el Barcelonès. Una comarca – que administrativament ja no existeix – amb 658.019 habitants (descomptant òbviament Barcelona) i que presenta un ventall de realitats ben diferents i espectaculars.
Xavier Boix: bàsquet amb valors 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.