Acabo aquest viatge avaluador pels diferents territoris catalans a la delegació territorial de Girona de la Federació catalana de Basquetbol. Amb els mateixos criteris que fins ara, les comarques gironines, amb menys població que la de Tarragona i, sobretot, que Barcelona, té més clubs que la capital del país: 54 a 49.
Seguim amb el nostre particular viatge al voltant de la Catalunya lligada al bàsquet i aterrem ara a les Terres de Ponent. Si mireu el mapa dels TOP 10 de la DT Lleida, podeu veure 2 fets importants: el primer és que a la província menys poblada del país, Lleida, hi trobem 5 clubs competint a les 4 categories més altes del bàsquet estatal.
Quan un escriu l’adjectiu “millor” davant de club ha d’anar amb compte. Què vol dir millor? En primer lloc vull deixar clar que qualificar els millors clubs d’un territori no vol dir que la resta no siguin bons clubs. O fins i tot, millors clubs en qüestions intangibles que jo desconec i que, per tant, no puc tenir en compte.
El Maresme té una important tradició basquetbolista. Nino Buscató va néixer a Pineda, Josep Maria Maragall a Calella, Ricky Rubio a El Masnou i Sílvia Domínguez a Montgat, per exemple. L’Associació Esportiva del Centre Catòlic de Mataró, el que avui és la UE Mataró va néixer el 1927, l’Agrupació Bàsquet Premià de Mar ho va fer fa 83 anys i un any després el Club Arenys Bàsquet i el Masnou Basquetbol.
Toquem fusta perquè d’aquest apunt en puc sortir escaldat! El territori que més m’estimo perquè és on he nascut, on m’he criat i on encara hi visc. El territori on he invertit la major part de la meva activitat en aquest esport.
En aquest viatge pel bàsquet català que vaig iniciar fa 3 setmanes faig parada en un territori que representa el 3er en nombre de població del país – 840.572 habitants – i el segon més densament poblat – 1.730 habitants/km² -, el Baix Llobregat. Però tot i aquestes dades, ens trobem amb un territori amb una diversitat potser de les més importants del país.
Segueixo amb la sèrie d’apunts sobre els millors clubs del país aturant-me en un territori especial, el que s’anomena el bressol del bàsquet català i, perquè no dir-ho, estatal. Quants jugadors/es i entrenadors/es nodreixen els equips d’aquí, d’allà i de molt més lluny que han nascut i/o crescut a Badalona?
Perdoneu que no hagi publicat abans les conclusions d’aquest treball que estic fent sobre els “millors clubs” de Catalunya. En primer lloc vull expressar el meu respecte per cadascun dels clubs del nostre país, pels que tenen 30 equips i pels que només en tenen 1, pels que només tenen equips femenins o masculins o ambdós línies, els que tenen escoles de bàsquet que participen en competicions organitzades per la Federació i per aquells que en tenen però només per començar a formar o bé que participen a nivell més local. Tots i cadascun d’ells em mereix el més gran respecte.
Començo per donar les gràcies a tothom qui ha aportat propostes, nous criteris, comentaris, encara que alguns negatius, al meu primer article sobre quins són els millors clubs de Catalunya a nivell masculí. Estic revisant alguns criteris perquè algunes aportacions m’han fet, per un costat, revisar les dades i, per un altre, valorar si es pot “puntuar” d’una altra forma els equips que té un club competint a nivell federat.
En aquest post parlaré del mateix tema que ocupa fins ara la meva web – i que espero ampliar amb altres temes en el futur – i que no és un altre que el que per a mi significa que un club tingui un equip en una categoria que des del meu parer no li …
Continua la lectura de Els clubs de bàsquet femení mereixen ser on són
Xavier Boix: bàsquet amb valors 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.