Després analitzar més de 300 clubs catalans, i tenint com a referència un bon treball d’un company entrenador al curs de 1er nivell, intentaré en els següents paràgrafs explicar quins són els territoris on hi ha més bàsquet i aquells on encara es pot ampliar la base del nostre esport.

En el treball referit, el company, que vol mantenir anònima la seva identitat, plantejava un índex per mesurar la presència del nostre esport al territori, a les comarques i municipis de Catalunya. A aquest índex l’anomena IRBQ – índex de referencia del bàsquet – i, tenint en compte la població de Catalunya (7.901.963 habitants – 1/1/24) i que les fitxes de jugadors i jugadores el juny del 2023 eren 63.116 segons la FCBQ, establirem que cada 1.000 habitants tenim 7,99 llicències de bàsquet federat (*) com a ràtio. A partir d’aquesta referència i per cercar el grau de penetració del nostre esport en els diferents territoris, enfront d’altres esports, establirem la base de l’índex partint que la ràtio esmentada serà el valor “1”.

Així doncs, ens trobem amb els següent IRBQ:

1. Per províncies: Girona encapçala amb un 1,17 i a Tarragona és on hi ha una menor implantació amb un 0,7.
2. Per comarques: encapçala el Gironès amb 1,83, seguit de la Noguera amb un 1,67, el Bages amb un 1,58 i el Solsonès i la Garrotxa amb un 1,42. Els 5 amb menys implantació – a banda de l’Alta Ribagorça, Aran, Berguedà, Cerdanya, Moianès, Pallars Sobirà, Priorat, Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que no entren en l’anàlisi perquè no compten amb cap club que acompleixi els criteris de tot el seguit d’entrades – serien el Montsià amb un 0,28, el Baix Ebre amb un 0,3, l’Anoia amb 0,46, les Garrigues amb un 0,56 i el Baix Camp amb un 0,61. En total s’han estudiat un total de 34 comarques i només es comptabilitzen els equips dels clubs que entren en els criteris d’anàlisi.

En el següent mapa interactiu podeu trobar les dades de totes les comarques:

https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=5ad61f7d36b92c3e53bf9570afad7355&3D=false

• Per municipis: la Cellera de Ter amb un 11,2, Fontcoberta amb un 8,34, Artesa de Segre amb un 7,67, la Vall d’en Bas amb un 6,62 i el Morell amb un 6,19 encapçalen els 181 municipis analitzats. Destaca també Llívia que, amb només 1.511 habitants compta amb 132 fitxes i, per tant, un 10,94 d’IRBQ. Entre els municipis de més de 10.000 habitants, encapçalen la ràtio d’implantació Argentona amb un 3,04, Montgat amb un 2,77, Llinars amb un 2,58, Valls amb un 2,23 i La Bisbal d’Empordà amb un 2,12. I si focalitzem en les ciutats de més de 50.000 habitants tindríem Girona amb un 1,81, Mollet amb un 1,63, Badalona amb un 1,6, Manresa amb un 1,51 i Vilanova i la Geltrú amb un 1,22.

En el següent mapa interactiu podeu trobar totes les dades per municipis:

https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=f51cd0e91303414908fbe48448c11802&3D=false

Però com que aquest anàlisi vol ser positiu i aportar dades per treballar en la millora i implantació del nostre esport al territori, hauríem (hauria la Federació potser) de focalitzar els nostres esforços i nous recursos en els següents territoris:

1. Pel que fa a comarques, les que he explicat que no són en l’anàlisi serien un objectiu a prioritzar. La concentració de l’oferta en el nostre esport en algun dels seus municipis potser podria fer que els clubs que ja existeixen poguessin adquirir més múscul tant competitiu com en llicències totals. Són els casos del Berguedà o de la Cerdanya que, amb clubs com el Bàsquet Berga, amb 12 equips federats, o el CB Llívia, amb 11, fan una feinada molt difícil dins el nostre esport. Els seus IRBQ serien pel que fa al Berguedà un 0,74 i a la Cerdanya un 0,83. Estic segur que a territoris com la Terra Alta, Ribera d’Ebre, el Moianès o l’Aran, hi ha marge de creixement o, si més no, de naixement.
2. També he analitzat alguns territoris que existeixen des del punt de vista institucional i podem veure que només l’Alt Pirineu i Aran estaria per sobre de l’1 amb un 1,01. El seguirien la Catalunya Central amb un 0,99, l’Àrea Metropolitana amb un 0,89, les Terres de Ponent amb un 0,87, el Camp de Tarragona amb un 0,81 i tancaria el grup, les Terres de l’Ebre amb un 0,29.
3. Per últim, em fixo en aquells municipis que, malgrat hi ha implantació de bàsquet, tenen marge encara de creixement, tot i tenir en compte que en aquests municipis, com en molts d’altres, el nostre esport competeix amb altres molt consolidats: Sant Boi de Llobregat (0,61), Terrassa (0,61), Rubí (0,62), Lleida (0,71), Barcelona (0,72), l’Hospitalet de Llobregat (0,77), Reus i Santa Coloma de Gramenet (0,79) serien els municipis amb el IRBQ (entre parèntesi) més baix d’entre els municipis de més de 50 mil habitants. Així també, entre els municipis de més de 10 mil habitants hi trobem els següents amb menys implantació: Palafrugell (0,06), Alcarràs (0,3), Tordera (0,49), La Ràpita (0,49), Castelló d’Empúries (0,51), Calafell i Amposta (0,54), Ripoll (0,56), Montcada i Reixac (0,57) i Salou i Torredembarra (0,60).

En el següent enllaç teniu totes les dades tant per saber la posició dels clubs com també del vostre territori: https://bit.ly/43jmGQZ

(*) En el treball del company al que em refereixo en aquesta entrada, el IRBQ era de 8,45 doncs les fitxes estimades eren 65.496, perquè multiplica per 12 fitxes tots els equips que surten a la web de la Federació catalana de Basquet, i la població en el moment d’aquest treball era de 7.747.709

1. enllaç mapa comarques: https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=5ad61f7d36b92c3e53bf9570afad7355&3D=false

2. enllaç mapa municipis: https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=f51cd0e91303414908fbe48448c11802&3D=false