Toquem fusta perquè d’aquest apunt en puc sortir escaldat! El territori que més m’estimo perquè és on he nascut, on m’he criat i on encara hi visc. El territori on he invertit la major part de la meva activitat en aquest esport. Soc de Terrassa, hi he viscut més de 20 anys, he viscut a Sant Cugat del Vallès, també més de 20 anys, i visc actualment a Montcada i Reixac, des de fa 3 anys. Excepte en la darrera, he pogut entrenar equips de les 2 primeres localitats.

En el món del bàsquet crec que no està prou valorada aquesta comarca que, si bé no té cap representant ara en categories FEB, ha tingut i tindrà equips en nivells de màxima competició. Exemples en tenim: el CBF Cerdanyola militava la temporada passada a LF2, la UESC i la UE Barberà a EBA fa 2 temporades, però qui no recorda per exemple el torneig que organitzava l’SFERIC per equips cadets de tot l’Estat fins fa 4 anys? O el que encara organitza la UESC per Reis! I equips com el Valentine Montcada, el Sant Pere La Sirena o Solmania, UB Sabadell – que va competir a LEB2 també –, CB Ripollet, CE Sant Nicolau, CB Castellbisbal, CN Sabadell – Sabadell Basquet –, CB Cerdanyola, participant a Lliga EBA durant varies temporades?   

Aquesta comarca, que és la segona més poblada del país, té ciutats molt potents com Terrassa, Sabadell, Sant Cugat o Rubí. En totes elles a més, el bàsquet no és el primer esport i tenen d’altres amb competència a més nivell. L’hoquei herba o el waterpolo a Terrassa, el darrer a Sabadell, el volei o l’hoquei sobre patins a Sant Cugat o el patinatge en línia i el futbol a la darrera ciutat competeixen amb el nostre esport i, per tant, en instal·lacions i en promoció.

Però tot i així, aquestes ciutats i d’altres com Cerdanyola, per exemple, tenen clubs de bàsquet en el TOP de la seva comarca i del país. Clubs que desenvolupen tant el bàsquet femení com masculí i d’altres que “només” estan especialitzats en femení o masculí, com ho son els 2 clubs de Cerdanyola o 2 de Terrassa com la JET i l’SFERIC.

A continuació hi podeu veure la classificació qualitativa, que valora els clubs segons les categories on juguen els seus equips. En el cas d’aquesta comarca en represento 10 d’entre els 27 dels que he fet l’anàlisi.

I, a continuació, la representació gràfica de la versió “quantitativa” o, el que és el mateix, el número d’equips amb els que compta cada club inscrits en qualsevol de les competicions organitzades per la Federació catalana de Basquetbol. Crec que cap territori observa tanta diferència entre el TOP qualitatiu i quantitatiu. Perquè la part de “club social” és molt present. En aquest gràfic hi surten 11 clubs per l’empat quàdruple entre els darrers 4 clubs.

Per últim, el TOP10 del Vallès Occidental, ponderant les dades anteriors i, recordo, donant-li un 80% del pes total a la part qualitativa i un 20% a la quantitativa.

Com sempre, podeu consultar totes les dades d’aquest estudi en aquest enllaç: https://tuit.cat/wFwpr.