Segueixo amb la sèrie d’apunts sobre els millors clubs del país aturant-me en un territori especial, el que s’anomena el bressol del bàsquet català i, perquè no dir-ho, estatal. Quants jugadors/es i entrenadors/es nodreixen els equips d’aquí, d’allà i de molt més lluny que han nascut i/o crescut a Badalona?

Per sort, no fa ni un any que soc entrenador d’un club de Badalona, l’AE Badalonès, conegut familiarment amb el nom d’Els Dimonis, i això m’ha fet acostar a una realitat que no coneixia de primera ma i que de debò que val la pena viure-la. Una realitat que reforça aquest sentiment de que a Badalona alguna cosa passa perquè surtin tants equips, jugadors, entrenadors i gent del bàsquet en general amb tanta qualitat i que, per una altra banda, també t’adones que és gairebé una proesa el que són capaços de fer amb tants pocs recursos.

He estat molts anys entrenant a Terrassa i he conegut la realitat de 2 clubs allà. Sempre ens queixàvem de la manca d’hores, dies i condicions d’entrenament. Però la veritat és que has d’anar a entrenar a Badalona per ser conscient de la sort que tenen la major part dels clubs del país. A Badalona, un equip de 1a catalana, per posar un exemple entre tots, només entrena 1 hora a la setmana en la pista de joc. A Badalona, 2 equips de 2a catalana, del mateix grup, entrenen en pistes laterals contigües a la mateixa hora, el mateix dia, en el mateix pavelló. A Badalona, un pavelló com el dels Països Catalans, el darrer camp de la Penya abans d’anar a l’Olímpic, està en unes condicions pèssimes per dins i per fora i durant els darrers 3 anys no s’han pogut utilitzar les dutxes. A Badalona, hi ha més de 2 o 3 instal·lacions esportives on els esportistes no es poden dutxar amb aigua calenta després d’entrenar i els equips i àrbitres no poden dutxar-se després dels partits del cap de setmana. I tot i així, a Badalona, la 3a ciutat del país – mal que em pesi –, hi ha 1 equip ACB, 1 equip a la Liga Femenina Challenge, 1 equip a Liga EBA, 1 equip a Súper Copa, 2 a Copa, 9 equips a 1a Catalana i fins a 10 equips en lligues preferents – i un equip a LEB Plata que disputa els partits i entrena a El Prat però que depèn majoritàriament del vaixell insígnia badaloní: la Penya.

De Barcelona partíem d’un univers estudiat de 50 equips i deia que no hi són tots però hi són els més representatius, tenint en compte els criteris d’avaluació que faig servir en tot aquest seguit d’articles. A Badalona, tots els equips que existeixen entren en els criteris usats. Són 11 els equips que tracto en aquest nou article i hi són els 11 perquè o bé tenen molts equips o tenen un equip, almenys, en una categoria important o les 2 coses, a més de tenir equips masculins i femenins.

I com “només” són 11 equips, és de justícia que quan parlem dels “top qualitatius” o “top quantitatius” els representi a tots i, després, per mer sentit proporcional, en subratlli el TOP5 per no ser redundant.

A continuació doncs, us presento quins són els clubs TOP de Badalona, l’únic “territori” estudiat com a ciutat al mateix nivell que Barcelona. El TOP10 “qualitatiu” respon a aquells equips que tenen equips en les categories i nivells que vaig exposar en l’apunt anterior.

El TOP10 “quantitatiu” representa aquells equips que tenen equips en les categories i nivells anteriors, però també en d’altres. Una realitat que es pot debatre però que per a mi no té discussió: tot club que fa un esforç per tenir un sol equip, encara que sigui al nivell més baix, mereix tot el respecte i suport.

I, per acabar aquest apunt, el TOP 5 de Badalona, ponderant les 2 casuístiques anteriors en un 80% i un 20%, respectivament:

Com sempre, podeu consultar totes les dades d’aquest estudi en aquest enllaç: https://tuit.cat/wFwpr.