Començo per donar les gràcies a tothom qui ha aportat propostes, nous criteris, comentaris, encara que alguns negatius, al meu primer article sobre quins són els millors clubs de Catalunya a nivell masculí. Estic revisant alguns criteris perquè algunes aportacions m’han fet, per un costat, revisar les dades i, per un altre, valorar si es pot “puntuar” d’una altra forma els equips que té un club competint a nivell federat.

I és important tenir en compte aquest darrer concepte: quants equips tenim amb llicència de la FCBQ i, a més, participant en una competició organitzada per aquesta. I aquest aspecte no és ni millor ni pitjor. De fet, en algun article posterior vull compartir algunes reflexions al voltant d’aquest aspecte. Aquest aspecte només em permet posar punts a dades objectives. Esdevé un criteri, el meu criteri, revisable com tot a la vida. I aquí voldria apuntar una cosa més: m’agraden tots els comentaris que m’han arribat amb propostes alternatives o esmenes parcials de dades (per exemple, “has comptat equips d’un club que no competeixen sota el paraigua de la Federació”). No m’agraden i penso que aporten poc els comentaris que es limiten a afirmar, per exemple, “aquest equip no pot ser que estigui en aquest lloc de la llista”, perquè només posar en dubte la meva feina des de la subjectivitat i/o la passió per uns colors.

Amb els mateixos criteris que vaig utilitzar en l’anterior article sobre bàsquet masculí, presento les dades dels clubs en l’àmbit femení. No podria ser d’una altra forma. Valoro ambdós realitats des del mateix prisma. Per a mi són 2 cares de la mateixa moneda. Són el mateix bàsquet, amb diferències però el mateix. I, també en aquest àmbit, hi ha realitats diferents al territori com, per exemple, clubs especialitzats en bàsquet femení. En el darrer article d’aquesta “trilogia” parlaré dels “clubs totals” però també d’aquests clubs que convivint en un mateix territori fan d’aquest una potència en el nostre esport. A diferència del bàsquet masculí, en aquesta àmbit la puntuació més alta comença a la Liga Femenina Endesa i acaba també a Infantil 1er Any i, a nivell sènior, a 2a catalana. Per què fins a 2a catalana? Perquè és la més baixa d’abast nacional. Així doncs, el criteri de valoració “qualitatiu”, segons el meu parer seria:

A diferència del bàsquet masculí i perquè hi ha menys categories en el bàsquet femení, en aquest llistat surten 131 clubs: els que tenen almenys 1 equip en alguna d’aquestes categories. Així podríem tenir 3 classificacions:

1. El TOP 10 d’equips per nivells dels seus equips és (i us prometo que en Marc Gasol i la Laia Palau no m’han promès res a canvi):

2. El TOP 10 pel seu número d’equips/llicències és: a (és un TOP10 d’11 perquè hi 2 equips amb els mateixos punts):

3. I per acabar, la classificació general, ponderada, on la primera dada “pesa” un 80% i, la segona, un 20%, seria aquesta:

Com en el cas del primer dels meus articles sobre aquest tema, tots els resultats que exposo poden ser qüestionats, perquè li podem donar més o menys pes a certs aspectes a valorar d’un club. Quan parlem de “qualitat” parlem de clubs que com a mínim tenen un infantil interterritorial. No “baixo” al nivell de si perden tots els partits o no, perquè competeixen en aquestes categories, ni si estan a nivell A o B d’aquestes. Entenc que hi ha diferències substancials però crec que seria difícil de digerir a nivell de dades. Només un comentari, perquè algú me l’ha fet arrel de l’article anterior: si un equip està a preferent és perquè una generació de nens o nenes anterior ha mantingut la categoria o l’ha guanyat i perquè el club aposta per mantenir aquest nivell competitiu, equivocadament o no.

També, com en el primer “capítol” d’aquesta trilogia, un aspecte que crec interessant és veure el pes que té cada club en el seu territori. Per aquest motiu he classificat els equips per Delegacions Territorials (de la Federació), o sigui, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i, després ho he fet per “territoris”, o sigui, zones d’influència que poden o no coincidir amb una comarca o amb una província, com per exemple Catalunya Central, Girona, Maresme, la part sud de Barcelona, Lleida, …

Per “Delegacions Territorials” aquests serien els TOP 5 de cadascuna de les 4:

I si ho ordenem per “territoris”, el TOP3 de cadascun seria:

Fins aquí la “classificació” dels “meus” millors clubs de Catalunya femenins. Espero també els vostres comentaris. Si pot ser de forma educada. Podeu accedir a tota la informació treballada en el següent enllaç: http://bit.ly/47QQd5c. Una informació que pretenc que sigui activa així com compartida.

En la propera entrada classificaré els clubs en els dos àmbits i hi afegiré també, en els casos en que una de les 2 vessants no té tant nivell qualitatiu, els equips masculins o femenins, depenent del cas. D’aquesta forma arribarem a un univers de clubs per sobre dels 200. Amb aquest criteri vull reconèixer a aquells clubs que tenen en la seva estructura equips masculins i femenins, donant-li en casos igual importància i, malauradament, en altres no. I partint de la base que en alguns territoris hi ha clubs “especialitzats” perquè ja hi ha un altre club que té els masculins o femenins i ja ho fa molt bé. O també, per manca d’instal·lacions, recursos, o tot a l’hora. Espero que us sigui interessant aquesta segona aportació. Al final del que es tracta és compartir coneixement.