Començo aquest bloc, en el que parlaré sobretot de bàsquet però no només, parlant sobre un assumpte al que fa temps que li dono voltes: mereixen ser els clubs on són? I us preguntareu que què vol dir aquest paio amb aquesta pregunta perquè hi ha una dita popular que diu que “tothom és allà on mereix ser”. Però, no sé vosaltres, jo no estic d’acord amb aquesta afirmació popular.

En el món del bàsquet, i en l’esport en general, molts clubs estan en categories que no mereixen. Pensareu que m’he begut l’enteniment però no. I aquest any, en el que s’ha fet una reestructuració de les categories del bàsquet català, aquesta afirmació encara és més contundent. I tot això per quin motiu, pensareu. Doncs la majoria de les vegades per poder tenir una imatge pública que faciliti o bé que es quedin jugadors o bé que vinguin d’altres clubs. En el millor dels casos, per malenconia o tradició, però no crec que sigui el sentiment majoritari.

Aquesta reflexió no la puc resumir en un sol post i, per això, la desenvoluparé en un seguit de posts. També per no treure-us tant temps de lectura, que el temps va car. Començaré pel bàsquet masculí, després parlaré del femení i, per últim, dels equips de formació (?¿) i/o pedrera, base o com li vulgueu dir.

Sense comptar la Lliga ACB, els nostres clubs, els catalans, poden jugar en 3 lligues organitzades per la FEB (LEB Or, LEB Plata i EBA) i en 7 organitzades per la Federació Catalana de Bàsquet (Súper Copa, Copa Catalunya, 1a Catalana, 2a, 1a territorial, 2a i 3a). En la primera d’elles, la LEB Or, només hi competeix el ICG Força Lleida des de fa 10 temporades tot i que en 2 d’elles va tenir que tirar de contactes (acord amb el Barça en la 20/21) o de recursos econòmics (compra de plaça en la 15/16). Ja en la primera temporada va accedir a aquesta categoria comprant la llicència de l’extint CE Lleida Basquetbol. La seva trajectòria en la categoria podria avalar la política del club d’estar en aquest nivell.

Si baixem un graó ens trobem amb la LEB Plata. I aquí ja comencem a trobar situacions que a mi personalment no m’agraden perquè desnaturalitzen la competició en sí mateixa. Per quin motiu el CB Mollet està competint a Lliga EBA i el CB Salou, no? Els dos van perdre la plaça de LEB Plata la temporada 22-23 quedant els vallesans últims (5-21) i els tarragonins penúltims (7-19). Equips com el Baskonia, CB Tormes, Baloncesto Talavera o Real Canoe estan competint a Lliga EBA complint les normes auto imposades pels propis clubs participants. És evident que el CB Salou té alguna raó per seguir a una categoria que no mereix per resultats, l’estructura del club no és una d’elles tenint en compte que no té cap equip per sobre del nivell promoció. I com ho va aconseguir? Doncs amb diners Sant Pere canta, en aquesta ocasió va ser el CB Cornellà el que li va traspassar la plaça donada la seva manca de diners per afrontar la categoria. Un CB Cornellà que va fer una digníssima participació, quedant 6è (14 – 12). Un CB Cornellà a més amb una estructura molt més preparada per afrontar la competició en nivells tant exigents.